Ovelles trasquilades
Publicat a Club Cortum el 19 de maig de 2020.
Aquest any, a les pobres ovelles castellanes els ha anat del canto d’un duro de quedar-se sense esquilar. No només s’haurien mort de calor, sinó que s’haurien omplert de sarna i la llana se’ls hauria fet malbé. Sort n’hi ha que les ovelles no són xenòfobes i els és igual qui les esquili, mentre ho faci bé i quan toca.
Una desena d’empresaris de Castilla-La Mancha, Extremadura i Murcia han hagut de fer mans i mànigues per vèncer les restriccions de l’estat d’alarma i han posat mig milió d’euros damunt la taula per aconseguir portar una expedició de 253 esquiladors de l’Uruguai i solucionar el problema. Poca conya, el tema!
Als alemanys els ha passat amb els espàrrecs, producte molt valorat a la seva gastronomia. No tenien ningú per collir-los aquesta temporada. Bé, no tenien ningú disposat a suportar les dures condicions de la collita. Al final, fins i tot els partits de la ultradreta han trobat bé que s’autoritzés l’entrada al país dels treballadors romanesos que habitualment fan aquesta feina. A tot Europa, la recollida de la fruita de primavera també ha tingut els mateixos problemes.
És curiós! Quan tenim necessitat que es facin feines que aquí ningú no vol fer – perquè estan mal pagades i les condicions de treball són molt dures – ningú no fa fàstics a la immigració, fins i tot parlem de “professionals especialitzats”. Perquè resulta que d’esquiladors “patrios” sí que n’hi ha, però se’n van a França perquè esquilar ovelles gavatxes es paga millor.
La crisi del Covid-19 ha posat en primer pla fenòmens que la majoria de mortals ni sospitàvem. Espero que l’adveniment de la “nova” normalitat no ens faci perdre la memòria. Cal que recordem tot això quan els populistes tornin amb el seu “primer els de casa”. Que hi tornaran, segur! La crisi econòmica i l’elevada taxa d’atur són un caldo de cultiu ideal per expandir la xenofòbia. Si abaixem la guàrdia, els ultres faran podrir la convivència social com s’hauria podrit la llana de les ovelles merines.
Amb insistència, hem de posar en valor i fer memòria de la tasca de les cuidadores de residències de gent gran, dels repartidors a domicili, de les netejadores, de les caixeres de supermercat que ha resultat que prestaven serveis essencials i no ho sabíem. Molts i moltes d’aquests professionals són persones immigrades que es guanyen la vida al nostre país en condicions de gran precarietat.
Als “cayetanos” i “cayetanes” del barri de Salamanca i de la plaça Artós, un ramat que respon a la crida messiànica del capital, tampoc els importa massa que sigui una immigrant qui els netegi la casa i canviï els bolquers a l’avi. El que volen és el seu pastor i recuperar el control de la societat. Per a això, res millor que sembrar populisme en el graner de vots de les classes treballadores, fent-los-hi sentir l’amenaça de perdre el poc que tenen. Les esquerres, ja cal que ens traiem la llana del clatell, o en sortirem trasquilades!
