Les dones de la neteja
La pandèmia del coronavirus és com una bufetada a la consciència de la nostra societat malcriada i hipòcrita. Per exemple, ara sembla que ens hàgim adonat de la importància de la neteja i de la higiene i, ves per on, resulta que les professionals de la neteja fan una feina important.
Quina imatge la de “la dona de la neteja” del Congrés de Diputats, baieta en mà netejant el faristol i el micro després de cada parlament, rebent l’aplaudiment de tothom com una nova heroïna del segle XXI lluitant contra els virus malèfics!
Als llocs on he treballat n’he conegut moltes de netejadores i sempre m’han semblat més interessants que no pas els càrrecs directius amb aires de superioritat. Elles, persones senzilles i pràctiques, solien saber més de l’empresa que el director general i, amb la seva feina, mantenien amb orgull la família i feien estudiar els seus fills i filles. Em ve a la memòria una llarga llista de noms, de cares, de vides, de retalls de converses amb la Felicitas, la Loli, la Carmen, la Rafi, la Marina, la Mari, l’Encarna, l’Ana, … Sempre en guardaré un bon record!
La feina de netejar, de fregar escales, ha estat sempre menyspreada, mal pagada i en condicions laborals precàries. Ara alguns dels noms de les dones que s’hi dediquen són Jocelyn i Nancy i, del seu treball, a l’altra banda de l’Atlàntic, en viu tota una família.
En la situació actual, una part de les professionals de la neteja treballen més que mai a primera línia: hospitals, serveis públics, empreses. En canvi, les que treballen al servei domèstic, sovint en economia submergida, s’han quedat de cop sense ingressos i en una situació límit.
En tots els casos convindria que no oblidéssim mai la importància que tenen totes les feines perquè, com deia la meva àvia, “no hi ha res més digne que guanyar-se la vida treballant”. Sobretot, hem de tenir sempre present que darrera qualsevol feina hi ha una persona, sovint millor que nosaltres.
