Per a la Maria Ollé, l’ànima del Casal de Les Magnòlies

Temps de lectura: 2 minuts

Si algun nom havia d’haver pronunciat l’Alcaldessa Febrero diumenge passat, en el seu extens discurs d’inauguració de l’ampliació del Casal de Les Magnòlies, és el de la Maria Ollé. Els que la vam conèixer, la recordarem sempre. Era una dona enèrgica, avançada al seu temps, que deia les coses tal com les pensava i que era la primera en arremangar-se quan hi havia feina per a fer.

La Maria va ser sempre l’ànima del Casal. Se’n preocupava com si fos casa seva i procurava que tothom s’hi sentís com a casa. El Casal va ser la seva vida durant molts anys. És veritat que era manaire, però era tot cor i sempre estava pendent d’ajudar els altres. Algunes temporades la Maria Ollé va ser membre de la Junta però no volia figurar. Ella volia fer, volia treballar. 

Diumenge, Montserrat Febrero va desgranar una llarga llista de noms i, increïblement, el de la Maria no hi era. Alguns altres tampoc no es van pronunciar, el de la Irene, el de la Roser… També el nom d’algun dels presidents de l’entitat va quedar en l’oblit. L’objectiu d’Esquerra era fer una demostració de poder amb l’estol de càrrecs del partit junts a la foto i posar-se totes les medalles possibles. Són el Govern (per cert, on eren els regidors de la CUP?) i es van prendre el dret de reescriure al seu gust una part de la història del nostre poble.

Però tots i totes tenim memòria i encara recordem els fets. Sobretot recordem les persones, com la Maria Ollé, que deixen petxada. En els meus temps d’Alcaldessa, la Maria no me’n perdonava ni una. La seva expressió quan m’advertia, seriosa: “Nena, no veus que això ens ha quedat petit? Heu de fer alguna cosa!” em venia al cap mentre visitavem l’equipament públic. Quina pena que no hagi pogut veure acabades les obres del Casal! I quina pena que l’afany de protagonisme d’alguns, esborri el nom de persones que, justament, van fer coses realment valuoses i importants.

Per a mi, el Casal de les Magnòlies anirà sempre estretament lligat al nom de Maria Ollé i m’agradaria que a Corbera no ho oblidéssim mai. 

municipis societat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: