Dos anys i tres dies
No és el títol d’una pel·lícula ni una condemna. És el temps transcorregut des de la celebració del primer Ple d’aquest mandat municipal que finalitzarà el maig de 2023. En aquella sessió plenària del 8 de juliol de 2019 es donava compte de l’organització del govern municipal d’Esquerra i CUP, arran de les eleccions.
El resultat de la gestió de l’equip de govern no ens hauria d’estranyar perquè l’organigrama proposat per l’Alcaldessa Febrero ja apuntava maneres. La gran novetat era la creació d’una macroàrea de Règim Interior i Equipaments Municipals, a mans de la regidora Cristina Blasquiz (ERC), que centralitzava el manteniment de tots els equipaments municipals, ja fossin instal·lacions esportives, escoles o biblioteca.
La flamant regidora amb la gosadia pròpia del desconeixement, afirmava que totes les instal·lacions estaven molt malament, fora de normativa, i que ella ho posaria tot al dia. Ara la regidora Blasquiz, que ja té dos anys d’experiència i un pressupost anual d’1,6 milions d’euros, continua donant les mateixes excuses. Mentrestant, l’estat del manteniment dels equipaments públics deixa molt a desitjar.
Quant a la gestió de via pública, només cal donar un tomb pel poble. Tant al nucli com a les urbanitzacions, el grau de deixadesa i deteriorament és la tònica general. La paradoxa és que mai a la història les arques municipals havien tingut tants diners disponibles. Actualment hi ha més de 5 milions d’euros sense utilitzar perquè els darrers tres anys el govern municipal ha tancat el pressupost amb superàvit, deixant sense fer gran part de les inversions previstes. Però la regidora de Via Pública, Meritxell García de Llanza (ERC), encara s’està situant perquè segons ella “tot és bastant problemàtic i tenim molts carrers i moltes urbanitzacions”. Ha descobert la sopa d’all i encara no ha passat de pantalla.
En mans del primer Tinent d’Alcaldia, Jordi Anducas (ERC), les finances van a ritme de Dragon Kahn. Sense cap mena de rubor, ha passat d’afirmar que fer superàvit era un error descomunal, a dir que és un resultat brillant. Comença amb una pressupost inicial per a ajuts a comerços i autònoms de 400.000 euros per a pal·liar els efectes de la Covid-19 i, com el qui no vol la cosa, acabat donant ajuts per només 18.000 euros. A Jordi Anducas, gran creador de hashtags d’autobombo, el que li agrada és fer d’Alcalde “in pectore” i donar lliçons morals, mentre ell fa justament allò que diu als altres que no s’ha de fer. Les seves diverses identitats a les xarxes socials són un autèntic poema!
De la regidora de Seguretat Ciutadana, Mercè Rocas (ERC), utilitzant la seva expressió preferida, no diem ni deixem de dir. Dona moltes i llargues explicacions d’actuacions que no tenen cap ni peus i, anuncia any rere any, canvis i inversions que no s’acaben de produir mai. La instal·lació de càmeres de seguretat a les urbanitzacions ja sembla un acudit de mal gust.
Els dos regidors i la regidora de la CUP, antisistema només per al que els convé, continuen predicant la seva croada municipalitzadora dels serveis públics, però la veritat és que el més calent és a l’aigüera. Sense atendre a crítiques ni aportacions, impulsen la implantació de la recollida de residus porta a porta, parlen de democratització de serveis i l’únic que estan democratitzant són els problemes.
L’Alcaldessa Febrero ha anunciat públicament que no es tornarà a presentar a les eleccions. No sabem què ha volgut dir: que ja tot li és igual? Al final del mandat, haurà estat alcaldessa durant 7 anys, més que qualsevol altre dels seus predecessors i predecessores. Quin és el seu full de resultats? L’excusa de la Covid i que tenim un poble que ens està caient?
Per als representants públics, els vots rebuts a les eleccions no són un premi al que s’han fet en el passat, són un crèdit al futur, un crèdit de confiança ciutadana que s’ha de retornar en resultats, basats en l’interès públic i per a tota la ciutadania.
Moltes persones em pregunten pel carrer “quan falta” i s’estranyen que encara quedin dos anys fins a les eleccions. Doncs sí, falten dos anys i uns quants dies per a que es torni a produir un Ple d’organització municipal. No és el títol d’una pel·lícula ni una condemna. Dos anys són una oportunitat per a qui té clar el que vol fer i té ganes de treballar, però també poden ser un temps malaguanyat per a qui viu instal·lat en la superioritat moral, en la queixa i l’autocomplaença.
El temps ens ho dirà. Mentrestant, des de Força Corbera opinarem, analitzarem, criticarem i aportarem tot el que estigui al nostre abast perquè aquests propers dos anys no siguin un temps mort per a Corbera.
