Text de presentació de l’exposició de l’Enric Ollé – juliol 2005.
L’Enric Ollé ens desafia plantejant-nos un test de Rochard directe a la nostra imaginació i sensibilitat. Alguns psicòlegs estudien la personalitat dels seus pacients posant-los al davant làmines amb imatges difuses, construïdes amb taques de tintes de colors. Davant cada imatge, la persona ha de dir què hi veu. De la mateixa manera, l’Enric ens interpel·la amb la seva obra. Ens pregunta des dels seus quadres i escultures què sentim. Ens llança formes i colors directament als sentits i a les emocions.
A l’hora de posar títols, l’autor explica que també ho fa així. Es planta davant de l’obra i li dóna nom segons el que li suggereix. Tanmateix, no li caldrien títols. Si ho mirem bé no són raviolis, ni escórpores, ni canons, ni gira-sols. És ell mateix, és la seva mirada que, davant nostre, provocadora, ens interroga i ens demana que ens lliurem sense prejudicis ni prevencions a gaudir de l’art.
Us animo a admirar l’obra d’aquest artista corberenc. Estic segura que no us deixarà indiferents. El seu és un art que no li cal ser entès per poder ser estimat.
Rosa Boladeras.
Alcaldessa.
Deixa un comentari