Des del Baix Llobregat,contagiant la llavor de la igualtat arreu del món
Discurs inaugural 3r CONGRÉS DE LES DONES DEL BAIX LLOBREGAT – 28 de maig de 2010
No recordo haver-la vist mai asseguda. Menuda, prima, vestida de dol de dalt a baix, amb el seu davantal de quadrets. El mocador al cap, cobrint el cabell ben tibat i recollit en aquell monyo polit i repentinat. Quan ens llevàvem, ella ja feia estona que feinejava. Quan anàvem a dormir, encara se la sentia a la cuina una bona estona més.
Sempre en moviment, lleugera, silenciosa. Treballant al camp, a casa, pujant els cinc fills. Del tercer dels parts, mal atès, una lesió cardíaca de record.
La brusquedat d’un marit permanentment sorrut, que a vegades se li escapava la mà, aquesta brusquedat ella la sabia transformar en atencions cap els seus fills, en complicitat envers les seves filles i en tendresa, una inacabable tendresa, per a les seves nétes i els seus néts.
Poques paraules, un somriure sempre als llavis, un regalet quan ens queia una dent. Un regal secret. Ningú no havia de saber d’on sortien aquelles monedes màgiques de cinc duros que ella feia aparèixer sota el coixí. La seva única alegria a la vida, deia, era que les seves tres filles s’havien pogut casar amb qui havien volgut. No com ella.
Aquesta era la meva àvia, la Julita. Una dona que, segur, no havia imaginat mai que arribaria un dia en què les dones decidirien per elles mateixes. Segur que aquest retrat no us és estrany. Probablement us recorda les vostres àvies, les vostres mares. Moltes dones han viscut, en un passat no tan llunyà, situacions semblants, i també de molt pitjors.
Però el més escruixidor és que en aquest món d’ara, tan avançat, tan tecnificat, tan globalitzat, – on sembla que es mundialitzen molt més fàcilment els problemes, les injustícies i els conflictes que no pas els avenços en drets socials, – hi ha milers, milions de dones que la seva vida, la seva situació, no difereix pas gaire d’aquesta que us explicava. Sovint és molt pitjor.
A totes elles, a totes les Julites, les nostres àvies i mares, que amb la seva lluita i el seu treball, ens han permès arribar fins aquí. I a totes les dones d’avui dia, per a les quals els conceptes igualtat i justícia són encara una mera utopia, jo us proposo – si m’ho permeteu – que els dediquem aquest 3r Congrés de les Dones del Baix Llobregat.
Pera a totes elles aquesta reflexió que farem, avui i demà, les dones i els homes del Baix Llobregat sobre el feminisme d’avui, sobre la igualtat, sobre els avenços de la nostra societat i sobre els perills latents de retrocés.
Per a elles la nostra lluita per aconseguir la consolidació dels avenços aconseguits i per continuar endavant, plegats homes i dones, en la construcció d’una societat basada en la cooperació i no en la dominació. Una societat on no hagi d’haver cap dona que el seu màxim desig, el seu somni a la vida, hagi de ser que les seves filles puguin fer allò que a ella, només pel fet de ser dona, li és negat.
Una societat on no calguin congressos com aquest. Aquest 3er Congrés de les Dones del Baix Llobregat que tenim l’honor que inauguri avui el president de la Generalitat, el Molt Honorable Sr. José Montilla. Gràcies president per aquest gest. Denota el compromís i la implicació del Govern de la Generalitat en la igualtat.
Aquesta tercera edició tenim el goig de celebrar-la a Viladecans, en aquest esplèndid equipament públic. Gràcies Sr. Alcalde per l’acollida i per ser aquesta ciutat una magnífica amfitriona. Gràcies a la regidora i a la tècnica d’igualtat, i a tot el personal de l’ajuntament, per tot el treball realitzat.
Agraïment extensiu a tots els regidors i regidores, tècnics i tècniques dels ajuntaments de la comarca que han col·laborat en l’organització, especialment als municipis que han estat subseu del Congrés pel seu magnífic treball previ.
Agraïment i salutació als representants de la Diputació de Barcelona i de l’Institut Català de les Dones per l’aportació institucional. Reconeixement a la tasca dels ponents, a la presentadora Montse Alcoverro, i especialment a tot els personal del Consell Comarcal que ha treballat de valent. Montses, Rosa, Eugènia, Encarna, Enhorabona. De moment no hi ha queixa.
Gràcies a la Federació de Dones del Baix Llobregat, coorganitzadora del Congrés. A totes les entitats.
Amigues, amics, moltes gràcies. (Espero no haver-me deixat ningú). Gràcies per la vostra assistència, per la vostra predisposició a reflexionar, a aportar, a treballar per avançar sense defallir en la igualtat a la nostra comarca. Des del Baix Llobregat tenim l’ambició de contribuir a la millora de la societat, estenent, contagiant la llavor de la igualtat arreu del món. Un objectiu ambiciós però no impossible. N’estem convençudes, per això som aquí.
Que tingueu, que tinguem, un molt bon Congrés!
