Parlament d’inauguració de la Setmana de la Gent Gran – 27 de setembre de 2024.
A elles no recordo haver-les vist mai seure. L’una era menudeta i prima. L’altra, forta com un roure. Sempre les vaig veure vestides de dol de dalt a baix, amb el seu davantal de quadrets. Un mocador al cap, cobrint els cabells blancs pentinats enrere en un monyó ben tibant. Permanentment enfeinades i sempre cuidant els altres.
Una, lleugera i silenciosa. L’altra enèrgica i cridanera. Tota la vida treballant al camp i a casa i pujant els fills i filles. L’una, cinc, i l’altra, sis. L’una portava resignada la brusquedat d’un marit sempre sorrut i rondinaire que, alguna vegada, se li havia escapat la mà. L’altra, la vaig conèixer sempre vídua.
La de poques paraules, lluïa sempre un somriure als llavis i una inacabable tendresa al seu cor malalt. Ens feia regals secrets, d’amagat, per no tenir problemes. Ningú no havia de saber d’on sortien aquelles monedes màgiques de cinc duros que ella feia aparèixer sota el coixí quan ens queia una dent.
L’altra ens feia uns entrepans amb unes llescasses de pa de pagès i amb un pernil gruixut i gustós que no n’he tornat a menjar mai més de tan bo. Ens portava a l’hort a collir bledes a trepitjar cebes… I també feia màgia, traient monedes i fruita per a nosaltres d’on no n’hi havia.
Una va morir als 62 anys, molt jove, i l’altra als 84. Totes dues treballant i cuidant els altres fins el darrer dia. Eren les meves àvies, la Julita i la Matilde. Nosaltres a pagès els dèiem padrines.
De l’home esquerp, el padrí Elias, que parlava amb monosíl·labs, – aquells auu! ves! -, recordo la meva mà dins de la seva anant a la pastisseria on jo triava la millor mona de Pasqua com si fóssim rics
Cap de tots tres, segur, no es podia ni imaginar que un dia existirien la jubilació, les pensions i, encara menys, que hi hauria activitats i equipaments públics per a la gent gran. Que arribaria un dia que les persones grans gaudirien de drets socials.
Per què us explico tot això? Us he volgut compartir aquestes vivències i aquests records personals, que segur que vosaltres en teniu de molt semblants, per a fer-vos tres reflexions?
La primera és la gran importància del paper de les persones grans en l’educació dels infants i, per tant, de la societat del futur. Aquestes imatges del meu avi, i sobretot de les meves àvies, les tinc tan presents com si fossin d’ara i han passat més de cinquanta anys. El seu exemple m’ha acompanyat tota la vida i segur que ha contribuït a fer de mi la persona que soc.
I això té molta importància avui dia que tants avis i àvies s’encarreguen dels seus néts i nétes. Sovint sentim dir frases com “la meva nena, me la té la meva mare, el meu pare em recull el nen a l’escola”. No la té, no el recull. Els avis cuiden, eduquen. Les persones grans transmeten valors, records i vivències. Les persones grans estan construint la societat del demà. No només vàreu ser productius mentre treballàveu. Ara, la vostra tasca continua i també és molt important, i molt productiva.
La segona reflexió és que, comparant amb aquest records dels meus avis que us explicava, hem avançat molt socialment: El col·lectiu de la gent gran avui dia gaudeix de drets i serveis que a meitat del segle passat no es podien ni somiar. Utilitzem doncs aquests serveis i equipaments al màxim, però fent-ne un bon ús perquè s’han aconseguit amb molt d’esforç de generacions anteriors. Fem-los servir amb cura i respecte, aprofitant-los i compartint-los al màxim.
I la tercera, és que els drets costen molt d’aconseguir i, si no estem vigilants, fàcilment podem anar enrera. No ens podem refiar, hem de mantenir-nos atents per a continuar avançant i no retrocedir.
I aquesta també és una altra de les nostres tasques. Defensar amb fermesa el que tenim i continuar reivindicant amb insistència el que ens manca.
Amb aquestes reflexions inaugurem la Setmana de la Gent Gran a Corbera. Agraeixo la tasca del personal, l’Encarna, la Iolanda, l’Anabel, la Isabel, la Sandra i de la regidora de Serveis Socials i Gent Gran, la Mara Bonella, per la preparació dels actes de la Setmana. De moment no hi ha queixa!
Agraeixo també a l’Associació del Casal de les Magnòlies i al grup de persones Voluntàries per la participació i pels actes que han preparat. Aquesta és una tasca col·lectiva on tothom hi té cabuda.
I ara, en aquest acte oficial d’inauguració de la Setmana de la Gent Gran, comptarem amb dues magnífiques actuacions.
En primer lloc tenim la sort de comptar amb dues persones molt joves, músics, estudiants de la nostra Escola Municipal de Música, el grup de guitarra clàssica composat per la Carina Varon i el Bruno Pescador.
A continuació el Grup de Teatre Les Magnòlies ens oferirà la lectura dramatitzada “Fes-me un like”
I per finalitzar tenim un petit refrigeri.
Així doncs, queda inaugurada la 19a Setmana de la Gent Gran de Corbera!
Deixa un comentari