El solista del carrer Major
El carrer Major de Corbera és estret, tranquil i poc transitat. Ple d’història i d’ombra, als matins d’estiu és una autèntica delícia refrescant mentre que a les nits d’hivern es converteix en un desafiament contra el vent acanalat i xiulant.
En aquests temps de tant estar a casa i de silencis de confinament i de toc de queda, el so de la vida quotidiana pren un nou valor. Absorta al despatx, els sorolls que entren per la finestra em reconnecten amb la realitat i amb la normalitat, no la nova, sinó la bona, la de sempre. M’agrada sentir les veus i els crits dels pocs infants del barri, el retalls de conversa de veïns i veïnes, el soroll característic de l’escombra de la Loli contra les llambordes, els soliloquis dels cada cop més nombrosos passejants de gossos i, una novetat dels darrers temps, els comentaris apressats i esbufegants dels ciclistes quan fan parada a la Font de Santa Magdalena en el seu camí de baixada de la Creu Aragall.
Però, al carrer Major fa temps que trobem a faltar els cants del Lluís, un dels estadants de la Residència Sant Martí. Als passeigs en grup dels dies de bon temps, ell amenitza el recorregut de punta a punta del carrer, amb el seu repertori personal de “pasodobles” i cançons d’abans. Al Lluís li agrada sortir al carrer, que el facin anar a comprar, i portar de la mà al seu inseparable company a prendre un cafetó a “La Codorniz”. És xerraire, cada cop que ens trobem, m’explica les seves coses, m’ensenya els seus dibuixos o la llibreteta on porta el recompte de les voltes que ha donat al carrer.
Des del mes de març, el virus ha estroncat les passejades i les sortides al carrer de les persones que viuen a les residències, estroncant també els cants del Lluís pel carrer Major i privant-nos de poder de gaudir de la seva contagiosa alegria de viure. A través de les finestres de la residència, fa poc que el vaig veure mirant la tele amb aire ensopit.
Ara, el virus ha fet que provisionalment tots els residents de la Sant Martí hagin estat traslladats a una residència fora de Corbera. Desitjo de tot cor que les persones grans i les seves cuidadores i cuidadors de la Residència Sant Martí tornin ben aviat, i que tornin totes i tots. Al carrer Major ens ha quedat vacant la plaça de solista i res ja no és el mateix sense els cants del Lluís!
